We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Valents

by NU

/
1.
Cauen les fulles d’un dia de tants. Passen de pressa i trenques amb tot. Tornes a creure i et sents molt millor. Una aventura on tots som més forts. I somrius mirant-me un altre cop. I feliç per ser avui així. Digue’m si falten les llunes al bosc. Digues que sempre voldràs l’escalfor. Sembla que fossin les sis del matí. Una carrera on tu véns amb mi. I tranquil respires a poc a poc. I dormint com si fos l’últim cop. Sortim d’una llegenda, fugim com si fos negre nit sorgint de la tempesta vivim com si no hi hagués demà. I ara falten les hores que vas perdre, darrere d’un miratge s’amaguen tants missatges. I ara busques, remous tota la casa pensant on pots trobar-te el món que se t’amaga. Sortim d’una llegenda, fugim com si fos negre nit sorgint de la tempesta vivim com si no hi hagués demà.
2.
L'oreneta 04:20
Surt i es torna petit, angoixat, se sent el cor encongit. La neu i el sol de l’hivern que no es lleva mai és tan diferent. Somriu conscient, és hora de ser valent. Somriu i es diu: “si hi perdo no cediré”. Plou, els carrers mullats, s’encenen els llums ell està badant. El vent i el fred de l’hivern que talla la pell, és tan diferent. Somriu conscient, és hora de ser valent. Somriu i es diu: “si hi perdo no cediré”. Saps? Dins del bosc humit el llop muda les dents però no els pensaments i saps?, l’oreneta diu: “a la vora del riu no hi facis el niu”.
3.
Petits 03:27
I érem petits i valents i ens agafàvem ben fort. I tot el dia al carrer ens inventàvem nous jocs. I res no ens feia mai por, teníem camins secrets que ens duien al nostre món mentre anàvem creixent. I amb els genolls ben pelats teníem temps per somiar què seríem de grans mentre passaven els anys. I tu em feies petons sota del llit d’amagat, quedàvem cargolats i ens oblidàvem de tot. Fa tant de temps que no sé si trucar-te o deixar de banda la nostra història en un calaix tancat com un nom oblidat. I llargues postes de sol cantant la nostra cançó. El dia abans de marxar ens prometíem de tot. La nostra història d’amor la reprendríem de nou sota els focs artificials d’una altra festa major. Fa tant de temps que no sé si trucar-te o deixar de banda la nostra història en un calaix tancat com un nom oblidat. Fa tant de temps que no sé si esperar-te o deixar que els nostres camins es creuin per casualitat un dia de tants.
4.
T’espero dins del cotxe davant del cafè La Victòria. Un edifici anglès, balcons vermells i un rètol verd. Em quedo tot el dia veient com surt i entra la gent. T’espero dins del cotxe fa fred i no sé pas on ets. Lluny de tot, lluny de tot, lluny de tu. I reies mentre et feia fotos assegut en un banc glaçat. I el tren que mai arribava a l’hora. Lluny de tot, lluny de tot, lluny de tu. L’estació està buida tan sols hi queda el vigilant de nit. Cau la neu a l’autopista, tu i jo amb el cor ferit. La tarda en blanc i negre, així és com m’agrada a mi. T’espero dins del cotxe, fa fred i no puc dormir. Fa fred i et seguiré esperant. Com dues ombres oposades la nit és tan amarga. Jo pujo i tu vas de baixada, d’esquena l’un de l’altre.
5.
Travis 02:58
Era fort, no massa alt. Parlava poc, un tio estrany. Vivia al Bronx, no sé el seu nom però tant li fa. Anava sol tota la nit, prenent cafè i sense dormir. Vivia així feia molt temps, però tant li fa. I recordo haver-lo vist entrar i passar un dia sol per aquí. I recordo que em va preguntar si aniria amb ell a fer la nit, però tant li fa. Que era fort, no massa alt. Que parlava poc, era un tio estrany. Que vivia al Bronx, que no em feia por, i em va dir. No podia dormir i treballava cada nit portant desconeguts, buscant desconeguts d’un lloc a un altre per tota la ciutat, però tant li fa. I recordo haver-lo vist entrar i passar un dia sol per aquí. I recordo que em va preguntar si aniria amb ell a fer la nit, però tant li fa. Hi ha un article al diari que parla d’un tiroteig d’un tio” estrany salvant una noia envoltada de llops, envoltada de corbs. La foto a la portada d’un heroi amb el seu taxi. D’un tio estrany, no massa alt. Que parla poc i no em fa por. Que viu al Bronx i que és molt fort.
6.
Voltes al llit, comptes rajoles. Sucre entre els dits. El cafè que crema és tan amarg i fosc. Perds la mirada, s’ha llevat el sol i no l’acompanyes. Fum de tabac dansa en silenci amb les ombres d’un somni a l’aguait. Temps aturant dues imatges engabiades en el seu marc. Juguen les borles de pols pels racons i ensopeguen amb els pantalons, i el tic-tac que de fons va tronant. Has caigut en un pou delirant sense fons i llences paraules per sota els llençols gens agradables. I el paper estampat vesteix la paret i un clau jubilat no fa res de res. I un endoll cremat se sent anul·lat com tu fas de mi un rellotge aturat.
7.
Retrat 04:20
Rere els vidres somriu, ella dorm al costat, sent la tele en suec, fa estona que és tard, queda mig adormit, surt el ferri, és de nit. Tot el dia esperant al davant d’un mirall, amb l’abric ben posat i un barret a la mà. Unes flors al costat d’un magnífic retrat. Dues copes de vi, veu la tarda amb creuer. Unes fotos al bosc, el sopar en un veler. Vora el llac ja glaçat corre un llop espantat. Tot el dia esperant al davant d’un mirall, amb l’abric ben posat i un barret a la mà. Unes flors al costat d’un magnífic retrat.
8.
Els diminuts eteris que es desfan a les mans si els toques fruits dels pollancres envoltats de borrissol blanc fet de núvol llençol somni suavitat tendresa són centenars d’espurnes daurades brillants encegadores que plouen com els focs artificials de la festa major a les nits d’estiu amb els colors invertits que cauen a una velocitat d’un segon per centímetre que atura aquest món blau i fet tot d’aigua que gira i no s’atura i no ho veiem el moviment del qual jo ressegueixo o contradic a seixanta quilòmetres per hora circulant per una carretera secundària com d’abans de fa molt que s’acaba i dura poc i ens porta enllà d’on som al darrer barri del poble que va ser el primer de la meva vida la meva darrera voluntat quan ja no hi sigui conserveu aquesta bellesa als vostres ulls.
9.
Fosc i inesperat sospir, agafats de la mà no deixo de pensar. Fred el terra en entrar, em giro i ja no hi ets, paraules d’un poema al·lucinant. Que crides amb força pels racons de dins l’habitació: “el blau és el color de l’oceà”. Faig que agafis bé els revolts d’un mar que balla sol, però el ball ens porta a un lloc sense retorn. I crides amb força pels racons de dins l’habitació que el blau és el color de l’oceà. Que busques pensant que el trobaràs esclau del que no saps, fugint de la veritat. Ja m’he cansat dels teus plors, dels teus malsons i anhels que no arriben mai a port. I veig com vas enfonsant tot el que ara som en un negre temporal.
10.
A mitjanit 04:26
Nit de fer propòsits buscant un petó a mitjanit. Truca’m quan puguis, bé ja parlarem, fi dels missatges. M’agradaria que m’abracessis un moment. S’ha acabat voler ser actriu. Hauré de tornar a casa i viure amb la mare i fer de cambrera. M’agradaria tornar-te a veure. El millor cap d’any de la història. Nit de fer propòsits buscant un petó a mitjanit. Pensa’t un desig i digue’l en veu alta, potser es complirà. M’agradaria que no marxessis a les sis. Conec un italià molt a prop d’aquí. Tinc algo de calés, voldria convidar-te. Fem que aquesta nit sigui especial. M’agradaria tornar-te a veure. El millor cap d’any de la història. Nit de fer propòsits buscant un petó a mitjanit.
11.
Somnis d’abans, innocents, ambulants, descoberts, precintats i oblidats. No recordo el teu nom però no puc oblidar el que em dol de debò. Destruint tots els murs d’un palau que vam fer com engrunes de gel. I ara què estaràs fent?, pregunta l’inconscient. No saps com arriba a ser d’insistent. S’han perdut tots aquells senyals tots els fils trenats m’allunyen de tu. I m’enfonso en un laberint destriant dreceres, filant destins. Somnis traïts, retallats, pertorbats, doblegats, endreçats i ignorats. No et recordo l’alè i el que em dol de veritat no ho podré arraconar. Buido l’aparador de missatges aïllats, presoners i violats. S’han perdut tots aquells senyals tots els fils trenats m’allunyen de tu. I m’enfonso en un laberint destriant dreceres, filant destins.
12.
Festa Major 03:42
Anem cap a la platja que és diumenge i fa bo. Sortim aviat de casa amb les ulleres de sol. Agafo la guitarra per si surt una cançó. No ens oblidem les postres que tenim celebració. I el mòbil sona i sona, no fos cas que arribem tard i amb sorra a les sabates no hem pensat a comprar pa. L’àvia fa esqueixada, l’avi omple el porró i el més menut enganxa a l’àlbum cromos de futbol. I mentre paro taula es discuteix al menjador si l’euro o la pesseta, tots intenten canviar el món. Sentim un cop de porta, el gos que borda, ja hi som tots, arriba el tiet de França amb formatges i licors. I havent dinat a jeure que al sofà hi cap tothom, i les diapositives ens recorden que llavors... Anàvem a la platja amb rasclet i flotador i l’àvia preparava l’àpat de festa major.

credits

released March 25, 2014

license

all rights reserved

tags

about

NU Blanes, Spain

contact / help

Contact NU

Report this album or account

If you like NU, you may also like: