1. |
Un dia de tants
03:57
|
|
||
Cauen les fulles d’un dia de tants.
Passen de pressa i trenques amb tot.
Tornes a creure i et sents molt millor.
Una aventura on tots som més forts.
I somrius mirant-me un altre cop.
I feliç per ser avui així.
Digue’m si falten les llunes al bosc.
Digues que sempre voldràs l’escalfor.
Sembla que fossin les sis del matí.
Una carrera on tu véns amb mi.
I tranquil respires a poc a poc.
I dormint com si fos l’últim cop.
Sortim d’una llegenda,
fugim com si fos negre nit
sorgint de la tempesta
vivim com si no hi hagués demà.
I ara falten les hores que vas perdre,
darrere d’un miratge s’amaguen tants missatges.
I ara busques, remous tota la casa
pensant on pots trobar-te el món que se t’amaga.
Sortim d’una llegenda,
fugim com si fos negre nit
sorgint de la tempesta
vivim com si no hi hagués demà.
|
||||
2. |
L'oreneta
04:20
|
|
||
Surt i es torna petit,
angoixat, se sent
el cor encongit.
La neu i el sol de l’hivern
que no es lleva mai
és tan diferent.
Somriu conscient,
és hora de ser valent.
Somriu i es diu:
“si hi perdo no cediré”.
Plou, els carrers mullats,
s’encenen els llums
ell està badant.
El vent i el fred de l’hivern
que talla la pell,
és tan diferent.
Somriu conscient,
és hora de ser valent.
Somriu i es diu:
“si hi perdo no cediré”.
Saps? Dins del bosc humit
el llop muda les dents
però no els pensaments
i saps?, l’oreneta diu:
“a la vora del riu
no hi facis el niu”.
|
||||
3. |
Petits
03:27
|
|
||
I érem petits i valents
i ens agafàvem ben fort.
I tot el dia al carrer
ens inventàvem nous jocs.
I res no ens feia mai por,
teníem camins secrets
que ens duien al nostre món
mentre anàvem creixent.
I amb els genolls ben pelats
teníem temps per somiar
què seríem de grans
mentre passaven els anys.
I tu em feies petons
sota del llit d’amagat,
quedàvem cargolats
i ens oblidàvem de tot.
Fa tant de temps que no sé
si trucar-te o deixar
de banda la nostra història
en un calaix tancat
com un nom oblidat.
I llargues postes de sol
cantant la nostra cançó.
El dia abans de marxar
ens prometíem de tot.
La nostra història d’amor
la reprendríem de nou
sota els focs artificials
d’una altra festa major.
Fa tant de temps que no sé
si trucar-te o deixar
de banda la nostra història
en un calaix tancat
com un nom oblidat.
Fa tant de temps que no sé
si esperar-te o deixar
que els nostres camins es creuin
per casualitat un dia de tants.
|
||||
4. |
El cafè de la Victòria
03:09
|
|
||
T’espero dins del cotxe
davant del cafè La Victòria.
Un edifici anglès,
balcons vermells i un rètol verd.
Em quedo tot el dia
veient com surt i entra la gent.
T’espero dins del cotxe
fa fred i no sé pas on ets.
Lluny de tot,
lluny de tot,
lluny de tu.
I reies mentre et feia fotos
assegut en un banc glaçat.
I el tren que mai arribava a l’hora.
Lluny de tot,
lluny de tot,
lluny de tu.
L’estació està buida
tan sols hi queda el vigilant de nit.
Cau la neu a l’autopista,
tu i jo amb el cor ferit.
La tarda en blanc i negre,
així és com m’agrada a mi.
T’espero dins del cotxe,
fa fred i no puc dormir.
Fa fred i et seguiré esperant.
Com dues ombres oposades
la nit és tan amarga.
Jo pujo i tu vas de baixada,
d’esquena l’un de l’altre.
|
||||
5. |
Travis
02:58
|
|
||
Era fort, no massa alt.
Parlava poc, un tio estrany.
Vivia al Bronx, no sé el seu nom
però tant li fa.
Anava sol tota la nit,
prenent cafè i sense dormir.
Vivia així feia molt temps,
però tant li fa.
I recordo haver-lo vist entrar
i passar un dia sol per aquí.
I recordo que em va preguntar
si aniria amb ell a fer la nit,
però tant li fa.
Que era fort, no massa alt.
Que parlava poc, era un tio estrany.
Que vivia al Bronx, que no em feia por,
i em va dir.
No podia dormir i treballava cada nit
portant desconeguts, buscant desconeguts
d’un lloc a un altre per tota la ciutat,
però tant li fa.
I recordo haver-lo vist entrar
i passar un dia sol per aquí.
I recordo que em va preguntar
si aniria amb ell a fer la nit,
però tant li fa.
Hi ha un article al diari
que parla d’un tiroteig
d’un tio” estrany salvant una noia
envoltada de llops, envoltada de corbs.
La foto a la portada
d’un heroi amb el seu taxi.
D’un tio estrany, no massa alt.
Que parla poc i no em fa por.
Que viu al Bronx i que és molt fort.
|
||||
6. |
Voltes al llit
03:08
|
|
||
Voltes al llit, comptes rajoles.
Sucre entre els dits. El cafè que crema
és tan amarg i fosc. Perds la mirada,
s’ha llevat el sol i no l’acompanyes.
Fum de tabac dansa en silenci
amb les ombres d’un somni a l’aguait.
Temps aturant dues imatges
engabiades en el seu marc.
Juguen les borles de pols pels racons
i ensopeguen amb els pantalons,
i el tic-tac que de fons va tronant.
Has caigut en un pou delirant
sense fons i llences paraules
per sota els llençols gens agradables.
I el paper estampat vesteix la paret
i un clau jubilat no fa res de res.
I un endoll cremat se sent anul·lat
com tu fas de mi un rellotge aturat.
|
||||
7. |
Retrat
04:20
|
|
||
Rere els vidres somriu, ella dorm al costat,
sent la tele en suec, fa estona que és tard,
queda mig adormit, surt el ferri, és de nit.
Tot el dia esperant al davant d’un mirall,
amb l’abric ben posat i un barret a la mà.
Unes flors al costat d’un magnífic retrat.
Dues copes de vi, veu la tarda amb creuer.
Unes fotos al bosc, el sopar en un veler.
Vora el llac ja glaçat corre un llop espantat.
Tot el dia esperant al davant d’un mirall,
amb l’abric ben posat i un barret a la mà.
Unes flors al costat d’un magnífic retrat.
|
||||
8. |
La darrera voluntat
03:30
|
|
||
Els diminuts eteris que es desfan a les mans si els toques fruits dels pollancres envoltats de borrissol blanc fet de núvol llençol somni suavitat tendresa són centenars d’espurnes daurades brillants encegadores que plouen com els focs artificials de la festa major a les nits d’estiu amb els colors invertits que cauen a una velocitat d’un segon per centímetre que atura aquest món blau i fet tot d’aigua que gira i no s’atura i no ho veiem el moviment del qual jo ressegueixo o contradic a seixanta quilòmetres per hora circulant per una carretera secundària com d’abans de fa molt que s’acaba i dura poc i ens porta enllà d’on som al darrer barri del poble que va ser el primer de la meva vida la meva darrera voluntat quan ja no hi sigui conserveu aquesta bellesa als vostres ulls.
|
||||
9. |
El color de l'oceà
03:15
|
|
||
Fosc i inesperat sospir,
agafats de la mà no deixo de pensar.
Fred el terra en entrar,
em giro i ja no hi ets, paraules d’un poema al·lucinant.
Que crides amb força pels racons
de dins l’habitació: “el blau és el color de l’oceà”.
Faig que agafis bé els revolts
d’un mar que balla sol, però el ball ens porta a un lloc sense retorn.
I crides amb força pels racons
de dins l’habitació que el blau és el color de l’oceà.
Que busques pensant que el trobaràs
esclau del que no saps, fugint de la veritat.
Ja m’he cansat dels teus plors, dels teus malsons
i anhels que no arriben mai a port.
I veig com vas enfonsant tot el que
ara som en un negre temporal.
|
||||
10. |
A mitjanit
04:26
|
|
||
Nit de fer propòsits buscant un petó
a mitjanit.
Truca’m quan puguis, bé ja parlarem,
fi dels missatges.
M’agradaria que m’abracessis un moment.
S’ha acabat voler ser actriu.
Hauré de tornar a casa i viure amb la mare
i fer de cambrera.
M’agradaria tornar-te a veure.
El millor cap d’any de la història.
Nit de fer propòsits buscant un petó
a mitjanit.
Pensa’t un desig i digue’l en veu alta,
potser es complirà.
M’agradaria que no marxessis a les sis.
Conec un italià molt a prop d’aquí.
Tinc algo de calés, voldria convidar-te.
Fem que aquesta nit sigui especial.
M’agradaria tornar-te a veure.
El millor cap d’any de la història.
Nit de fer propòsits buscant un petó
a mitjanit.
|
||||
11. |
Engrunes de gel
04:13
|
|
||
Somnis d’abans, innocents, ambulants,
descoberts, precintats i oblidats.
No recordo el teu nom
però no puc oblidar
el que em dol de debò.
Destruint tots els murs
d’un palau que vam fer
com engrunes de gel.
I ara què estaràs fent?,
pregunta l’inconscient.
No saps com arriba a ser d’insistent.
S’han perdut tots aquells senyals
tots els fils trenats m’allunyen de tu.
I m’enfonso en un laberint
destriant dreceres, filant destins.
Somnis traïts, retallats, pertorbats,
doblegats, endreçats i ignorats.
No et recordo l’alè
i el que em dol de veritat
no ho podré arraconar.
Buido l’aparador
de missatges aïllats,
presoners i violats.
S’han perdut tots aquells senyals
tots els fils trenats m’allunyen de tu.
I m’enfonso en un laberint
destriant dreceres, filant destins.
|
||||
12. |
Festa Major
03:42
|
|
||
Anem cap a la platja que és diumenge i fa bo.
Sortim aviat de casa amb les ulleres de sol.
Agafo la guitarra per si surt una cançó.
No ens oblidem les postres que tenim celebració.
I el mòbil sona i sona, no fos cas que arribem tard
i amb sorra a les sabates no hem pensat a comprar pa.
L’àvia fa esqueixada, l’avi omple el porró
i el més menut enganxa a l’àlbum cromos de futbol.
I mentre paro taula es discuteix al menjador
si l’euro o la pesseta, tots intenten canviar el món.
Sentim un cop de porta, el gos que borda, ja hi som tots,
arriba el tiet de França amb formatges i licors.
I havent dinat a jeure que al sofà hi cap tothom,
i les diapositives ens recorden que llavors...
Anàvem a la platja amb rasclet i flotador
i l’àvia preparava l’àpat de festa major.
|
If you like NU, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp